JONC O ROURE?

Mentre visionava per segona vegada la pel.lícula “Els Joncs Salvatges” d’André Téchiné, a partir del títol de la pel.lícula em va vindre a la memòria un vers de la cançó del Dúo Dinámico, “Resistiré”, cançó de la qual va fer ús Almodóvar en “Átame”. El vers diu el següent: “Sóc com el jonc, que es dobla però sempre es manté dret”.

En la pel.lícula, el professor que sustitueix a Madame Álvarez, Mariani, fa llegir als seus alumnes a classe de literatura, la fàbula del roure i el jonc. El roure presumeix davant del jonc de la seua imponent presència, del seu ferm arreglament a la terra i la seua força. No obstant, davant d’una tempesta el jonc permaneix en la ribera del riu i el rouree és arrancat del seu lloc.

Aquesta fàbula i aquest vers defineixen els quatre adolescents principals de la pel.lícula: éssers dolents amb els seus conflictes interns, amb els seues drames, amb les seues característiques típiques de la joventut, que creien que no aguantarien la tormenta. I tan sols el temps els ha demsotrat que van ser com el jonc, que es dobla però sempre es manté en peus.
Ja ho diu Mäité Álvarez: “No saps come m pesa la joventut”
La joventut ens pesa a tots, peró és una càrrega agradable i fàcil de portar.