Un any nou comença i amb ell nous propòsits en distintes àrees de la nostra vida. Ens plantejem fer esport, llegir més, ser millors estudiants…Pareix que l’èsser humà necessita un punt de referència que supossa una data, un inici en el calendari. És com posar-se en la línea d’eixida, concentrar-se i disposar-se a eixir el més ràpid i efectivament possible. Però, la veritat és que si no hem entrenat, no hem descansat, si no ens hem alimentat bé, si no hem controlat el nostre pes… no servirà de res posar el nostre peu en la línea d’eixida. Probablement, uns metres més enllà ens encontrem amb la crua realitat: ens faltarà l’alè, acusarem el sobrepés, i l’esgotament prematur ens farà detindre’ns sense bleix. Quina frustració!
En l’àrea de les nostres famílies, podem plantejar-nos també nous objectius: compartir més hores amb els nostres marits i dones i els nostres fills, fer esport junts, compartir més jocs i records. Podem decidir també, aprofitant l’inici de l’any, que controlarem millor els programes de televisió i que fomentarem la bona lectura, i inclús, que visitarem més als nostres familiars. Potser que ens assegurem a nosaltres mateixos que posarem “cada cosa en el seu lloc” en allò que es refereix al valor que li donem a les coses que ens envolten, i entenem que és important que, per fi, isquem de l’espiral en la que ens vejem sumits.
L’any passat, a hores d’ara, apreixia en el periòdic El País les següents paraules de Rosa Cullell: “Després de montons d’anys d’investigació, a California van concretar els huit escalons del camí de la satisfacció personal. Resulta, com ja sabíem, que els diners no donen la felicitat; la salut, quan la tens, no pareix suficient, i l’amor ajuda, encara que té alts i baixos i no és del tot fiable. El factor imprescindible per ser feliç és tindre família, de les quals es criden per telèfon i celebren les festes junts, i amics, quants més millor”.
Aquestes paraules, resultat “d’anys d’investigació” i que confirmen això que hauría pogut expressat el sentit comú de qualsevol persona capaç de sentir alegria i tristessa, satisfacció i buit, ens confirmen que els nostres desitjos per al any nou van bé encaminats.
No obstant, fins açí solament haurem demostrat que les nostres aspiracions són bones, i també que hem atés que el important no és això que tantes vegades ens “menja” el temps. Però, què farà que ens quedem “sense alè” solament uns metres més enllà de la línea d’eixida, solament unes dades més avant en el calendari?
Hi ha una cosa que és més poderosa que el raonament, que la més intensa emoció, que el més profund sentiment. Té la capacitat d’ordenar els valors, ubicar els objectes, fer-los realistes i assequibles, proporcionar la constància necessària… i finalment, donar-nos la victòria. Es tracta d’un contacte, una unió, una relació… amb la família.
