SENSE PERDÓ

La majoria de la gent diu que les pel.lícules de l’oest són avorrides, no obstant, aquesta té alguna cosa que enganxa des del princicpi. Potser, eixa “alguna cosa” siga la lluita de les prostitutes per mantindre la seua dignitat (“El que ens monten com a cavalls no vol dir que ens marquen com a cavalls”); el respecte i afecte que Will encara sent per la seua difunta dona (no es gita amb altres dones: “No està bé pagar la carn”, i li està agraït perquè ella va cambiar la seua forma de viure i va fer que deixe la beguda); la lleialtat que Will li demostra a Ned en cada moment (“Ned és el meu soci, si ell no va, jo tampoc”); o simplement el sentiment de culpabilitat que invadeix a Kid després de matar al vaquer.
Es poden dir moltes coses sobre aquesta pel.lícula, però jo em quede amb tres coses concretes:

Em quede amb la gran voluntad que té Will per a rebutjar la beguda. La beguda era la seua droga, el seu punt dèbil. Gràcies a Claudia, la seua dona, va eixir d’eixe forat negre i segurament, li va costar molt treball fer-ho. No obstant, al final de la pel.lícula té un moment de debilitat, i torna a caure en la beguda. Això a mi em diu moltes coses: per molt que estem recuperats de coses que ens han trastocat en la vida, sempre es torna a caure, encara que siga una sola vegada.

Em quede amb el valor i coratge que van tindre les prostitutes perquè es façen respectar. Quan ú dels vaquers arriba amb els cavalls que havíen de pagar i diu que ha portat una de les millores egües per a Dilayla, la prostituta que va sofrir els corts, elles neguen el regal tirant-li pedres. Amb aquest gest, demostren que la seua dignitat no es compra amb una egua (una miqueta paradoxal, si pensem que venen els seus cossos per diners). Si elles hagueren aceptat la egua, es hauríen humiliat de la pitjor manera.
També és interessant la amistat que tenen les prostitutes, ja que quan es tracta de juntar els diners de cadascuna, totes posen això que tenen per a la recompensa que es donarà als qui mate als maltractadors.

Finalment em quede amb les dos cares de Kid: el valent fanfarrón que presumeix d’haver matat cinc homes, i el xiquet sumís que es arrepenteix d’assesinar al vaquer, el primer home que mata en la vida. El diàleg que manté amb Will després de matar al vaquer també crida l’atenció:
- Will: "Matar a un home és una cosa molt dura. Li lleves tot el que té."
- Kid: "Ell s’ho va buscar."
- Will: "Tots ens ho hem buscat."

D’altra banda, no m’agrada la reacció de Kid quan s’assabenta del passat obscur de Will, ja que no em pareix correcte que li diga “ja no vull la meua part del tracte perquè jo no sóc un assasí com tu”. Per a mi és igual d’assasí el que mata una persona com el que mata deu.