ESPANYA VA BÉ!

ESPANYA VA BÉ


Fa cosa de un mes vaig llegir l’obra de teatre de Dario Fo “Açí no paga ni Dèu”, obra que em va parèixer molt adeqüada a la crisi económica per la què estem passant.

Encenem la televisió i s’ens parla de la crisi económica; obrim el periòdic i llegim que la Borsa es desploma; escoltem la radio i s’ens diu que importantissíms bancs internacionals estàn en bancarrota… en poques paraules, és impossible que quede algú sense saber que la economia va malament.
No sé jo com acabaran les coses i quin remei es pondrà per a arribar a una solució que contente a tots, perque contentar a tots és molt difícil, per no dir que és imposible.
Segurament, després de cents i milers de consenos i reunions de tots els representants dels països més poderosos a nivell mondial, es farà una roda de premsa en directe, d'eixa que dura hores i hores, i s’ens dirà aixó que ja sabem tots: “No us preocupeu, tot va bé.” I després de dos hores, el president d’Espanya donarà una altra roda de premsa i ens dirà: “No us preocupeu, Espanya va bé”. Com et quedes? Jo igual que al principi: sabent que Espanya va bé.

Al final, al pas que anem, ens quedarem sense un dur, ni tan sols per a menjar. Em dona a mi que ens tocarà anar al supermercat amb roba molt ampla, més que res per a poder amagar tot això que anirem a furtar. I si és necessari dir que “abultem” tant perquè estem embarassades, es diu. Tot siga per a que puguem portar-nos alguna cosa a la boca.