AMANÈIXER

Hi ha pel.lícules que m’encanten i solament puc calificar-les amb un 10, però hi ha pel.lícules que m’enamoren. I eixes no sé com calificar-les, ja que és impossible.
On està la diferència entre agradar i enamorar? No ho sé. És una cosa fora dels contextos de la raó i més propi del terreny sentimental.
Potser, un exemple podria aclarir les coses. Anem a vore: “Memòries d’Àfrica”, un film mític per excelència, m’agrada peró no m’enamora. En canvi, sí que m’enamoren pel.lícules com “La vida és bella” de Roberto Benigni i “Sunrise” (Amanèixer) de F. W. Murnau, entre altres.

Jo vul detindre’m en aquest tresor del cinema mut que és la pel.lícula “Amanèixer”. Cada fotograma és una joia, cada gest dels actors, cada expressió, és un vers de la poesia cinematogràfica. Aquestes expressions que ens parlen des de la seua maduressa amb la mateixa claredat però amb un llenguatge poètic absolutament seductor, un llenguatge que enamora.

Un últim pensament: la maduressa ajuda a comprendre i valorar obres com aquesta, peró al mateix temps vejent pel.lícules com aquestes, no es pot menys que madurar.